Un dels exemples de la meva labor com a especialista i “intèrpret” en peces electròniques es va materialitzar en un encàrrec d’una conferència-taller i d’un concert de la Fundació Antoni Tàpies, amb la col·laboració de la bcn 216 i el Grec 2011 Festival de Barcelona.

Conferència-taller: Les eines de la música concreta

Aquesta xerrada volia donar a conèixer, tant des d’un vessant teòric com pràctic, els mètodes d’edició lineal utilitzats per Pierre Henry en la composició de les seves peces musicals, els quals van donar lloc a què actualment es coneix com a música concreta. En la dècada de 1940, Pierre Schaeffer i Pierre Henry van començar a utilitzar aparells d’enregistrament i reproducció amb suport magnètic, un fet que en el seu moment va suposar una autèntica revolució en el camp de la música, i que va motivar que es reconeguessin com a instruments musicals eines que fins llavors havien estat emprades només en el camp de la cinematografia o les telecomunicacions.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2011/07/24/pierrehenry-carlosgomez-musicaconcreta-fundaciotapies/

revox2

Concert: Variations pour une porte et un soupir (1963) de Pierre Henry

L’obra de Pierre Henry Variations pour une porte et un soupir  (1963) s’ha convertit en el manifest de l’anomenada música concreta. Realitzada mitjançant aparells d’enregistrament amb el suport d’una cinta de la marca Revox, utilitza tres fonts sonores diferents: la boca, per a l’emissió dels sospirs (inspirats o expirats); diferents portes amb una gran variació de grinyols; i un flexaton (petit instrument de percussió). La versió que es va presentar en aquesta ocasió és la anomenada “de concert” i conté 25 pistes.

en la Tapies