En la quietud, tot és silenci. És el que es mou el que esculpeix so en l’espai.

Aquesta peça és una reflexió sobre els sistemes usats per difondre el so en l’espai, puix no és indiferent usar una interfície o una altra. Per això, el processament digital del so és només una part del procés. L’altra part, tal vegada més important, és el dispositiu que utilitzem per projectar el moviment de l’intèrpret sobre la interfície i, així, convertir aquests gestos en expressió sonora.

El dispositiu que vaig fabricar per a aquesta peça alimenta, amb el seu propi so, materials que són tractats en temps real mitjançant MaxMSP. L’interès d’aquesta interfície resideix que no són els moviments de l’intèrpret els que l’ordinador entén com a dades de processament, sinó que és el mateix so de l’objecte el que alimenta al programari, prenent les variacions de dinàmica per disparar els diferents paisatges sonors preenregistrats en el disc dur.

En els dispositius tàctils d’última generació, el so dels dits, donada la textura de la superfície, és gairebé nul. En aquesta interfície, en canvi, el tacte està amplificat, així com ho està el moviment sobre la superfície, que es projecta en els quatre altaveus col·locats a les cantonades de la sala. A més, també és un objecte, la qual cosa afegeix un important ingredient visual i genera nous contextos del so.

Així, el conjunt es converteix en un exercici de consciència sobre el moviment i les fonts sonores, i la peça Sube o baja según se va o se viene és una prova amb públic d’un objecte que distribueix en l’espai, simultàniament, el seu propi so i el de paisatges sonors preenregistrats.

sube o baja 1

Fotografia: Concert a Arteleku (Donostia, 2011)